Indoxina, tot el que he vist de Vietnam i Cambodja fins ara

Despres de 25 hores d’autobus des de Hong Kong fins a Hanoi, ens plantem a la ciutat per unes quantes horetes, nomes esperant un tren nocturn direccio a HoiAn, 14 hores despres arribem a la nostra primera destinació a Vietnam.

Gairebé tot el viatge esta sent així, ja portem 3 bus-llitera de nit i un tren nocturn, pero la veritat es que n’estic contenta perque amb el poc temps que tenim es la millor manera d’amortitzar-lo, viatjant de nit! L’unica pega es que entre un bus nocturn i l’altre cal estar una nit en un alberg per poder deixar l’equipatge i el que es més important: DUTXAR-SE!

Vam creuar Vietnam de nord a sud en cinc dies i hem estat a les dues ciutats més turistiques i artificials de Cambodja, per primer cop sento en un viatge que realment cal mes temps. No perque anem amb estres o precipitació, perque no, cap de les dues coses, hem tingut temps de fer de tot i de relexar-nos també! Pero el problema es que amb aquest poc temps no es pot sortir dels quatre punts turisitcs per excelencia i no tinc la sensacio de que estigui visitant realment els paisos.

Pel que fa Cambodja, nomes hem estat a Phnom Penh i a Siem Reap per veure Angkor Wat. És a dir, no crec que hagi vist res de Cambodja, perque el que he vist és només la part orientada a ensenyar als turistes. Tot i així, dels llocs on he estat fins ara, crec que és el país que desprén més pobresa…Després d’haver patit el genocidi del periode de Pol Pot amb el regim del khmer roig i d’haver estat bombardejat i estar patint les consequecies de les mines  (actualment segons les estadistiques oficials dos cambodjans per dia son victimes de les mines), el pitjor es veure que els habitants han de somriure als turistes i que farien qualsevol cosa per guanyar quatre dolars.

Tot i que fins i tot a la capital només cal aixecar el cap i mirar amunt per poder veure el cel estrellat de nit, a Cambodja els carrers son bruts i arreu hi ha estancs amb aigua gairebé negre. La majoria de carrers no estan esfaltats i la pols de la sorra es barreja amb la calor aclaparadora. A Cambodja, els carrers estan plens de nens que intenten guanyar-se la vida venent copies falsificades de noveles, llibres sobre Pol Pot i els camps de la mort o guies LonelyPlanet. Se t’acosten i amb els seus ullets et demanen que els compris alguna cosa, si no funciona procedeixen en tot el ritual de primer demanar-te el nom, despres d’on ets, intentar dir alguna cosa en el teu idioma i sino funciona continuar amb algun enginy que et faci riure i entre la gracia i la compassio els compris el llibre.

Ahir vaig decidir que per primera vegada a la meva vida pagaria perque em fessin un massatge. Vam decidir anar a fer-nos un massatge tradicional khmer de cos sencer durant una hora. Mh.. no se per on comensar a descriure tota la situació. El resultat, jo sortint del local sense poder parar de riure per totes les tonteries que veia pel carrer, com si en comptes d’anar-me a fer un massatge m’hagues begut tres cubates del whisky khmer amb cola dels que anuncien als restaurants. Suposo que despres de dormir nomes tres hores la nit anterior per aixecar-nos amb temps per anar a veure l’alba als temples d’Angkor i de tot el cansament acumulat el relaxar-me tant em va deixar en aquest estat. Tot i aixi, cal dir que va costar relaxar-me al principi. La noia que em feia el massatge darrera el somriure i l’amabilitat tenia uns ulls infinitament tristos. Va estar admirant el meu nas durant tota la hora que va durar el massatge (no puc entendre per que, suposo perque es gran i gens axatat i sempre es vol el que no es te!). Em va fer cruixir tots els dits (peus i mans) i  el meu cos es va veure sotmes a tot tipus de postures entre moviments de yoga i claus de judo, la millor part quan amb tot el seu pes es va aixecar d’empeus a sobre meu! Nomes puc dir aixo: tota una experiencia!

Se m’ha acabat la visita a Cambodja i ara estem esperant a l’aeroport de Siem Reap per agafar un vol a Luang Prabang que porta una hora i quaranta minuts de retard. No ens va quedar cap mes alternativa que volar a Lao perque és la unica manera d’entrar-hi des de Cambodja si no tens el visat amb antelacio.