Un dia a Hanoi

He caminat pràcticament pels per tots els punts més importants de Hanoi que es poden veure en un dia. Tot practicant l’esport de risc més perillós que havia fet mai: creuar els carrers d’aquesta ciutat enmig del tràfic de motocicletes que van i venen per tots costats, he arribat a la conclusió de que Hanoi és un lloc on es poden descobrir tot tipus d’olors. La calor i la humitat fan que les aromes (tan les bones com les dolentes) s´accentuïn i en alguns moments són tan penetrants que provoquen basques.

És una ciutat atrafegada i vibrant, sorollosa i atapeïda, un xoc per tots els sentits (suposo que si avui mateix hagués aterrat des d’Europa al Sud Est Asiàtic encara ho seria més, gairebé no puc ni imaginar-me el xoc que ha de crear!).
NOmés he estat un dia a Hanoi i és per això que no he tingut temps de trobar el districte de negocis, més modernitzat (que suposo que el té), només he vist cases d’estil colonial francés arreu i també cafes i restaurants d’aires europeus, però l’escència de tot plegat és absolutament asiàtica.

No sé si és per les motocicletes que continuament estan pitant sense deixar que els teus timpans descansin ni una dècima de segon (en aquesta capital el silenci és impossible!), per les riuades de gent i de vehicles, pel clima caloros i enganxos, per les olors dels mercats que gairebé rossen la putrefacció (segurament per la temperatura), pel cúmul d’objectes en cada una de les botigues dels carrers,… no ho sé, que és concretament però, tot plegat fa que no hi hagi dubte en cap moment de que estas al Sud Est Aisàtic.