PLATSKART

Sembla que vaig sobreviure “l’horrible trajecte” que m’esperava en platskart (tercera classe) al trans-siberià!

El bagó on es suposava que hi havia d’haver una colla d’homes espantosos i borratxos va resultar estar ple de famílies, gent jove i algunes àvies. Cal dir que realment vaig entendre la diferència de preu entre platskart i kupé quan vaig entrar al tren, fer cabre 54 lliteres en un vagó d’aquestes proporcions és una tasca d’amortització de l’espai bastant impressionant. Malauradament em va tocar la llitera de dalt, la qual cosa vol dir que si a sota no hi tens bona gent t’has de passar tot el trajecte estirat sense moure’t gaire, perquè a sobre el cap a uns 50cm d´alçada hi tens una lleixa per posar-hi l’equipatge i el llit no és precisament ample. Per tant no et pots incorporar a sobre el llit i tampoc fer gaires peripècies si no vols caure sobre la taula que tenen els de sota quan el tren fa alguna batzegada. Tot i així, quan hi vaig pujar, immediatament vaig veure que m’agradaria. De fet he comprat el pròxim trajecte de Novosibirsk a Moscow a platskart altra vegada.

A sota meu hi tenia dues babushkas i  volien tan si com no comunicar-se amb mi, la qual cosa pintava una mica negre considerant que jo no parlo una paraula de rús ni elles d’anglés. Però tot i així, al vespre van aconseguir que un grapat de gent es reunis a la nostre àrea i tot beguent té, entre uns quants em van sotmetre a una espècie d’interrogatori  sobre l’edat, procedència, família, estudis, etc. (era l’única persona de fora de Rússia al vagó). Tot plegat, va fer que conegués an Sasha, un noi buryat originari de Chita però visquent en un pis d’estudiants a Tomsk, on jo em dirigia. En definitiva, vaig tenir la sort de que ell va ser el meu traductor i ens vam acabar fent amics. L’endemà em va proposar de quedar-me a dormir al seu pis d’estudiants on conviu amb quatre noies. Vaig acceptar i estic encantada. És una de les millors decisions que he prés a la meva vida. Són la gent més amable que mai he conegut i m´estant cuidant, alimentant i culturitzant tant com podria desitjar. 

Avui hem passejat per Tomsk, m’han ensenyat els principals llocs turístics i els campus universitàris, hem entrat a les diverses universitats on estudien i  m’han presentat alguns dels seus amics. M´omplen de detalls explicant-me com és la vida d’estudiant a Tomsk, el fred que hi fa a l´hivern i la quantiat de neu que hi ha, m´expliquen les seves ambicions, fan un sobreesforç per conduir les seves converses en anglés quan jo hi soc, m´expliquen els estereotips que tenen d’Europa i m´interroguen sobre costums, els joves a Barcelona i tot el que se´ls acudeix. M´han fet canviar els bitllets de tren perquè em quedi un dia més i pugui assistir a la festa que es celebra a Tomsk en honor de les ètnies asiàtiques que viuen a Rússia. O sigiu que estaré aquí un parell de nits més i després tres dies al tren fins a Moscow!!

Tomsk és una ciutat encantadora, al costat del riu, plena de gent jove, amb molts parcs i llocs on es pots passejar tot tranquilament sota la sombra dels arbres. Les universitats són edificis solemnes, amb simbols soviètics en alguns dels murs. Ara per ara, no hi fa calor, però tampoc molt i molt de fred. Avui estavem a uns 13 graus. Un bon lloc per fer vida d’estudiant, si més no, ara que no hi  fa el fred de l´hivern!