Vés al contingut

Per on comensar?

27 Juny 2010

Be, ja soc a Europa, es mes, en un pais de la Unio Europea.
Costa de creure que una cosa tan abstracte com es una frontera pugui realment significar tant i tant de contrast com significa, al menys, en el cas de Finlandia i Russia.
Despres de la meva parda a Tomsk el trajecte ja va ser directe fins a Moscou. Al baixar del tren – amb el qual havia “entrat a Europa”, passant els Urals on es suposa que hi ha el limit entre Europa i Asia- ja va ser un xoc perque la quantitat de gent a l’estacio era incomparable amb les darreres parades, molt mes atrafegat tot.
Despres de carretejar les meves motxilles pel metro de Moscou (que no te precisament una estructura simple de bones a primeres, basicament perque esta tot en rus sense traduccio) i de no trobar el primer alberg on volia allotjar-me i caminar 20 minuts mes amb les motxilles fins al segon alberg que GRACIES a Deu vaig trobar; vaig poder-me allotjar en un dormitori compartit de 8 persones, que era justament el que volia, perque es el mes barat i a Russia ja vaig comensar a notar l’increment en els preus (no parlo ja d’un cop arribada a Europa i ni mes ni menys que a Finlandia!).
Els preus de Moscou i Sant Petersburg son astronomics vinguent acostumada amb els preus d’Asia. Dormir per 16 euros en un dormitori de 8 persones, tot i que els nivells d’higiene eren molt alts comparat amb l’alberg de Sant Petersburg i el tracte molt agradable, amb esmorzar incluït i fins i tot sopar els diumenges; per a mi no eren precisament barats!sobretot, havent tingut el mateix tracte en dormitoris de 4 molt mes bonics i comodes per 60 yuans (una miqueta mes de 6 euros) a Xina, a Beijing on ja se suposa que els preus son alts!!
El Kremlin de Moscou em va encantar, els teulats de la catedral principal amb colors i formes de caramel tenien un afecte hipnotizador sobre mi. Per primer cop despres de molt i molt de temps vaig notar que podia fer un turisme “europeu”, no com el que fas a Asia! Es a dir, que vaig poder passejar per carrers amb edificis historics, visitar alguna esglesia, algun museu, etc, etc. Em va encantar! A mes a mes, gracies al meravellos invent del couchsurfing vaig poder quedar per anar a fer un cafe amb un noi que va resultar ser un guia perfecte! vam poder parlar de politica, historia i modus vivendi en general a Russia. Va ser interessant, ja que la visio d’un noi rus de Moscou capital, obviament no tenia el mes minim punt de comparacio amb les opinions dels meus amics buryat. En fi, tot plegat fa pensar…


Al arribar a Sant Petersburg de bon mati estava ploguent i no va deixar de ploure durant tot el primer dia que vaig aprofitar per visitar l’Hermitage. Estava tant cansada que em vaig haver de forsar a mi mateixa per anar-hi, pero un cop a dins poder veure totes les obres d’art que havia estudiat anteriorment en la meva carrera i estar en un museu com feia temps que no havia estat em va fer emocionar fins al punt que gairebe em baixaven les llagrimes (suposo que tambe per influencia del cansament).
L’endema afortunadament vaig tenir mes sort i va fer sol. Al vespre va ser potser una de les millors visions que vaig tenir de la ciutat, gracies a les “nits blanques”, que no son completament blanques, pero gairebe, vaig poder passejar fins quarts de dues sense que es fes fosc. Despres de barallar-me dues hores a l’oficina de correus per enviar unes quantes coses innecessaries a casa i treure’m pes de la motxilla, amb l’ajuda d’un professor universitari de rus que estava al meu darrera a la cua i molt amablement va traduir-me les instruccions; vaig sortir a passejar pel costat del riu. El cel de Sant Petersburg era rosa i vermell com a les postals, que normalment no compro perque pensava que s’havien passat amb el Photoshop! pero va resultar ser que no era Photoshop i la prova es que ho vaig veure amb els meus propis ulls!

L’ultim dia a Sant Petersburg va ser, una ruta “turistica” arreu de tota la ciutat intentant aconseguir un tiquet d’autobus per anar fins a Helsinki, la bona gent em van fer passejar d’una punta a l’altre del centre de la ciutat fins que, al cap d’unes quantes hores, vaig aconseguir el bitllet! Potser es el que m’ha costat mes d’aconseguir en tot Russia perque l’amabilitat de la gent de Sant Petersburg, com es diria en la frase feta, “brilla per la seva ausencia”.
He de reconeixer que vaig estar una miqueta felis de sortir de Russia i que no m’han quedat “moltes i moltes ganes” de tornari en un futur proxim, tambe que em seria molt dificil viure-hi per un periode de temps gaire llarg, si mes no a les dues grans ciutats! Pero potser tambe es perque ja estava molt cansada i ja havia hagut de fer molts esforsos per aconseguir tiquets, albergs, etc.
Al principi els russos em van semblar molt amables, pero quan vaig arribar a Moscou i Sant Petersburg, cada cop que m’havia de dirigir a una persona em suposava un atac de panic perque sabia que majoritariament la reaccio seria un suspir, una mirada de superioritat barrejada amb fastic i despres alguna frase amb rus, seca i amb la sensacio de que m’estaven fent crits. Per tant, a les dues ultimes ciutats vaig intentar parlar el minim posssible i demanar coses nomes quan era absolutament essencial.

Tot i que vaig creuar la frontera encara tenia al cap que estava a Russia i per tant, un cop a Finlandia encara m’era dificil de dirigir-me als mostradors per demanar alguna cosa o als caixers alhora de pagar, pensant que tothom em tractaria com a la inutil que no sap parlar la llengua local i ens fa perdre el temps. Pero sembla ser que aqui gairebe tothom parla un angles modelic i la gent es mes pacient i amable. Tot plegat es mes facil a Finlandia!

Despres d’arribar i deixar les coses a l’apartament de l’amiga que m’ha acollit molt amablement, ens vam trobar amb l’altre amiga finlandesa-a les dues les vaig coneixer a Hong Kong- i em van passejar per Helsinki, que despres del meu viatge em sembla una ciutat de joguines, tant petitona i manejable. Suposo que el fet de que hagi arribat a Finlandia durant la festa del “MidSummer” que es com una especie de Sant Joan a la finlandesa; en el sentit de que tambe celebren l’entrada a l’estiu, pero en cap altre sentit perque la manera de celebrar-ho te ben poc a veure amb la de casa…, hi ha influenciat pero la questio es que la “capital” de FInlandia m’ha semblat quatre cases al mig del camp, potser perque les meves amigues em van portar a passejar per les zones de parcs, etc, etc. pero la veritat es que per ser la capital de Finladia m’ha semblat exageradament petita i poc urbanitzada, tot molt tranquil (repeteixo, el fet de que sigui Midsummer hi fa molt segons les meves amigues, perque es part de la cultura finlandesa de marxar als “cottages” al camp, al costat del llac i passar-hi tot el cap de setmana, per tant si en comptes d’arribar divendres, hagues arribat dissabte, la ciutat hauria set completament com una ciutat fantasma!).

Gracies a l’hospitalitat de l’Annina he pogut celebrar un Midsummer finlandes en un “cottage”. La celebracio es molt mes tranquila que el nostre Sant Joan, tenen en comu la foguera (tot i que no la vam poder fer perque quant se suposa que es fa, plovia), pero en comptes de ser una sola nit son dues nits i dos dies. Consisteix en anar amb la teva colla d’amics al “cottage” d’un d’ells (aqui a Finlandia gairebe tothom te “cottage”, o aixo es el que m’han explicat les meves amigues, es basic) i tancar-te alla tot el cap de setmana, cuinant, beguent, anant a la sauna (de la qual he pogut gaudir aquest cap de setmana!) i banyan-te al llac (se suposa que al midsummer t’hi has de banyar perque simbolicament representa que et treus la roba d’hivern per donar la benvinguda al “caloros estiu finlandes”). Tambe hi ha moltes tradicions magiques que has de seguir per aconseguir al teu enamorat, per exemple collir set flors diferents i posar-les a sota el coixi abans d’anar a dormir i en teoria despres somniaras amb ell, o una de mes complicada que es rodolar despullada pels camps d’herba i despres anar a davant del llac o d’un lloc amb aigua on se suposa que hi has de veure reflexada la cara del teu estimat, suposo que depenent de la quantitat d’alcohol que tens a les venes deu ser mes facil de seguir. Pero jo amb la de les flors ja en vaig tenir prou! Una versio moderna en un article humoristic al diari deia que si no tenies un camp tambe podies anar a fer tres voltes despullada al voltant del bar que el teu enamorat frequenta i que si ell et veia augmentaven les possibilitats de que el conjur funciones (em pregunto per que…).

En definitiva ha set un cap de setmana encantador en una casa de camp encantadora al mig del bosc finlandes! Aquest vespre agafo el ferri cap a Stockholm on arribare dema de bon mati! Seguent parada, seguent pais…!

3 comentaris leave one →
  1. santi permalink
    29 Juny 2010 23:17

    mmm…a casa existeix una lletre “Ç”…no és per res només perqué llegia…Jejeje tant torrecollons com sempre. A veure si tornés aviat que t´esperem!!!!

    • Nuna permalink*
      10 Juliol 2010 21:24

      aquesta lletra no existeix als ordinadors finlandesos!! 😉
      D’aqui una setmana ja estare plantada a casa com si res!

  2. jani permalink
    6 Juliol 2010 21:29

    Quina decepció!! jo que t’imaginava fent la croqueta a pel, per aconseguir l’enamorat!!, perquè surti l’enamorat també hi as de posar una mica de la teva part, esperava que t’ho curraries més, la veritat XD

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: